Història

Els esports organitzats per a persones amb algun desavantatge físic foren desenvolupats a partir de programes de rehabilitació. Després de la Segona Guerra Mundial, per atendre al gran nombre de persones ferides després del servei militar (així com civils), l’esport es va introduir com part clau de la rehabilitació. Més tard, aquesta mena d’esport evolucionà cap a un esport lúdic i, finalment, competitiu.

La figura més important d’aquest avanç fou Ludwig Guttman, de l’hospital Stoke Mandeville (Anglaterra).

Les primeres dades que tenim d’una organització de minusvàlids data del 1888, a Berlín (Alemanya), on es va fundar el primer club esportiu de sords. Poc a poc, anaren apareixent, sense molta força, altres grups de minusvàlids, i, anys més tard, en 1932, a Escòcia, aparegueren (amb més renom) el Club del Motor i la Societat del Golfista d’un solo braç. 

El gran salt es va donar dotze anys després, en 1944, a Stoke Mandeville (Aylesbury, GB), quan el doctor Sir Ludwig Guttmann, del hospital de lesionats medul·lars, va introduir l’esport com part de la rehabilitació dels pacients: Primer, es desenvolupà el polo, i després el tir amb arc, el basquet en cadira de rodes, l’esgrima, el tenis de taula, l’atletisme... (tot era per augmentar el bon ús de les cadires).

A l’any 1946, a l’altre costat del Pacífic, als Estats Units, aparegué un grup d’exhibició de basquet (Wheeldevils) de gira pel país que va conscienciar els americans de la importància de l’expansió dels esports adaptats.

Dos anys més tard, a Stoke Mandeville, es va desenvolupar (per part de Ludwig Guttmann) el primer programa d’esport organitzat (primers Jocs) competitiu. Aquests Jocs, es celebren també a l’actualitat anualment.

En 1949, a Illinois (EU), va tindre lloc, per fi, el primer torneu de basquet en cadira de rodes.
Els esmentats Jocs de Stoke Mandeville, en 1952, agafaren internacionalització, ja que Holanda (a més de l’equip britànic) va participar.


Després de molts anys d´espera en 1960, a Roma, va ser la primera Olimpíada de Minusvàlids (on participaren 400 atletes de 23 països). També aquest any, es fundà  I.S.O.D (International Sport Organisation for Disabled), que centrà les bases de l’esport per amputats, cecs i, més tard, paralítics cerebrals.

Gràcies als Jocs Paralímpics de 1964, a Tokio (Japó), on participaren 370 atletes de 23 països diferents, el govern japonès creà empreses per donar treball als paraplègics.

Quatre anys després, en lloc de ser a Mèxic, els Jocs van ser a Tel Aviv (Israel). Tomaren part d’aquestos Jocs un total de 750 atletes de 29 països. Aquestes Paraolimpíades foren les primeres en que va participar un equip espanyol. De fet, aquest any es creà la Federación Española de Deporte para Minusválidos.

A 1969, un any després de la creació de l’anomenada federació, a Madrid, es van celebrar els primers Jocs Nacionals per minusvàlids.

Als Jocs de Heidelberg (Alemanya), en 1972, tomaren part 1000 atletes, tots encara en cadira de rodes.

Els següents Jocs, Toronto’76, inclogueren als esportistes de I.S.O.D (juntament amb els de cadira de rodes). Foren un total de 1560 participants de 40 països diferents.

Als Jocs de Arnhem’80 (Holanda) participaren 2500 atletes de només dos països més (42). Així mateix, es va produir la desvinculació de I.S.O.D. per part dels cecs (formant I.B.S.A: International Blind Sport Association) i dels paralítics cerebrals (que crearen C.P-I.S.R.A: Cerebral Palsy- International Sport and Recreation Association).

 
En aquesta època, amb creació de nous grups, aparegué la necessitat de fundar un comitè per unir esforços i organitzar esdeveniments, i per això, a 1982, es formà el I.C.C (International Coordination Comitte).

Els següents Jocs van separar-se en dos llocs: Stoke Mandeville (on anaren els afectats medul·lars, amb un total de 1100 participants) i New York (on anà la resta, amb una participació de 1700 atletes). En New York, per primera vegada, es va encendre la torxa a partir de la flama dels Jocs Olímpics de Los Angeles (equivalent els dos Jocs).

Els Jocs on van tindre especial presencia d’espectadors foren els de Seúl’88 (Korea). Ací, participaren 3050 atletes de 60 països. A partir d’aquests Jocs, la ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics també ho és dels Paralímpics.

En 1992, la gran professionalitat dels organitzadors va aconseguir que els Jocs de Barcelona foren els millors Jocs Paraolímpics mai abans vistos. Participaren 3020 atletes de 83 països. Espanya va quedar en cinquena posició, guanyant 34 medalles d’or. A més, es produí la creació del I.P.C (International Paralympics Committee).

Com a fet distingit, als Jocs del 1996, a Atlanta (EU), es va produir la consolidació definitiva de l’estructura. Ací participaren 3260 atletes de 104 països. Espanya quedà en cinquè lloc amb 39 medalles d’or.

A l’any 2000 s’organitzaren els Jocs a Sidney, amb la participació de 3850 atletes de 123 països diferents. Ací participaren 3260 atletes de 104 països.

Als següents Jocs (Atenes) tomaren part 3800 atletes de 136 països.

Als Jocs de Pekin 08’ intervingueren 4200 atletes de 148 països.

Als últims, als de Londres ’12 d’aquest any, també han participat al voltant de 4200 atletes, però de més països (164).